Doncs bastà que qualifiquéssim la proposició de temerària i funesta perquè ell, encès d’ira, els ulls fora del cap i el seny perdut, ens engegués la catilinària més absurda i ofensiva que pots imaginar-te. Els Balenyà i comparsa van armar llavors tal tol·le-tol·le contra nosaltres, que no ens quedà altre camí que el d’anar-nos-en a casa arquejant les celles i arronsant les espatlles, aclaparats pel desengany i la sorpresa.

Narcís Oller, La febre d’or (Valls: Cossetània, 2012 [1890-1892])

L’article d’Azorín que causà més impacte, titulat «Yo acuso a Juan March», es publicà a Luz l’11 de juliol de 1933, i pretenia ésser una rèplica de la famosa catilinària J’accuse, que escrigué Émile Zola —una crítica demolidora contra el sector conservador més reaccionari de la societat francesa, el qual acusava d’haver condemnat injustament el major Dreyfus d’espionatge a favor d’Alemanya, per saciar el seu antisemitisme.

Pere Ferrer Guasp, «La campanya de premsa de Joan March contra el govern republicà socialista (1932-1933)», dins La comunicació audiovisual en la història (Universitat de les Illes Balears, 2003)