catamarà m

Definició

1  Rai originari de l’oceà Índic, de tres cossos, usat per a la pesca i per a navegar en zona de rompents.

2  Forma genèrica per a designar diverses menes d’embarcació esportiva, generalment de dos cossos (en realitat, dos bucs).

Etimologia

De l’anglès catamaran, pres del tàmil katta-maram, compost de katta, ‘lligam’, i maram, ‘llenya, fusta’. El tàmil es parla al sud de l’Índia i al nord de Sri Lanka.

Usos

  • Castellano va comprar el catamarà al mes de març, quan va decidir viure al mar, després de separar-se de la seva companya. No va voler complicar-se la vida buscant un pis que pogués pagar i que no necessités reformes i com que sempre li havia agradat anar a pescar va decidir provar sort amb un vaixell.

    Irene Casellas, «El mar em dóna tranquil·litat» (Presència, 12-18 de setembre del 2003)
  • Era sobre el mar. Els penya-segats de Dover, tallats com un pastís de mantega, s’allunyaven, i es podien veure els punts de llum dels ferris i catamarans que passaven el Canal cap a França i Holanda. L’aire era més fred i va lliscar decididament cap al sud.

    Olga Xirinacs, Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), pàg. 17

Tema de la setmana

Manlleus de l’altre cap de món

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tabútobogan