Definició
Estoig de plàstic que conté dues bobines, en les quals va enrotllada una cinta magnètica destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons. El mateix mot també pot designar el magnetòfon o reproductor de cassets, però en aquest cas és masculí i no femení.
Tinc un calaix ple de cassets amb tots els discos de Billie Holiday enregistrats.
Si se t’enreda la cinta de la casset, ja has begut oli!
Etimologia
Del francès cassette, ‘capseta’.
Usos
Vaig tenir una sorpresa molt emotiva en comprovar que hi havia, a la taula, un estoc de cintes de banda magnètica. Era cert: ¡aquells joves anglesos de l’ocarina tenien cassets a la venda! Vaig dissimular com vaig poder l’alegria davant dels meus fills i, al cotxe, quasi una relíquia, vaig introduir la cinta, una altra relíquia, en l’aparell de música, que és una altra mena d’arqueologia industrial.
Josep M. Fonalleras, «Un funeral particular» (El Periódico de Catalunya, 9 de febrer del 2007)
L’endemà vaig llegir el reportatge de Juan Fernández en què quasi es certificava la mort de la casset. Em va envair una nostàlgia tremenda, colossal. Vaig recordar, de cop, totes les cintes que he rebobinat amb un bolígraf de punta fina o amb el dit petit, cintes que es desfeien si les tenies massa estona al sol, les anades endavant (tan ràpides) fins a trobar la cançó desitjada.La meva entrevista amb Met Miravitlles, de fet, va ser molt agradable. En vam acabar sent amics. Era educat, irònic, tenia una formidable memòria i un munt de coses per explicar. I tanmateix, va resultar ser una completa desgràcia. El cas és que aleshores jo escrivia a mà les entrevistes i a més les enregistrava en una casset per si no m’aclaria en algun punt. Com que ja érem amics, però, no vaig portar el casset. Em va costar car. Perquè va dir una frase una mica (només una mica) despectiva d’una persona coneguda i aquesta li va posar una denúncia per injúries.
Isabel-Clara Simó, Els racons de la memòria (Barcelona: Edicions 62, 2009)
Tema de la setmana
Objectes obsolescents o en perill d’extinció
Potser és una llegenda etimològico-urbana del meu temps, però tenia entès que el mot originari d’aquella andròmina regravable i fantàstica, la casset, venia més o menys del nom del projecte que l’originà, que era quelcom semblant al codi K-7 penso que desenvolupat per la Philips…
Quan aquest aparell i aquestes cintes tenien una vitalitat que ja no tenen, crec que sempre havia cregut espontàniament que eren mots masculins i, si la memòria no m’enganya, també em sembla que és com recordo que els tractava tothom o gairebé tothom. Em vaig deixar els cassets al cotxe. Se m’ha trencat la cinta d’aquest casset.
El DIEC fa femenina la cinta, i masculí l’aparell.
Diria que simplificar-ho tot (cinta i aparell) a una forma masculina no és un problema d’ignorància de l’origen francès del mot, sinó que respon a la interpretació espontània d’una forma que, acabada en -et, no suggereix pas un femení, sinó un masculí ben clar.
Potser “crep” (francès “crêpe”) podria ser un cas semblant, que intuïtivament sona masculí. Si bades, aquests creps se’t cremaran.