Definició
1 Vehicle lent i atrotinat (col·loquial).
L’autocar era una carraca i vam trigar molt a arribar-hi.
2 Objecte atrotinat i inútil, andròmina.
Aquesta estufa és una carraca; l’haurem de canviar.
Etimologia
D’origen àrab, d’ètim no ben segur, probablement qarâqir, plural de qurqûra, ‘vaixell mercant’. Antigament una carraca era un vaixell de gran tonatge destinat a la càrrega i el transport de tropes.
Usos
—Haver d’esperar que es faci fosc per tornar a casa!… I a peu!
Franquin, «Sergi Grapes» (Cavall Fort, núm. 252, maig 1973), traducció d’Albert Jané
—Sí, perquè els taxistes no ens admeten! Creuen que s’encomana!
—Home, si voleu, us porto jo…
—Amb la teva carraca diabòlica, no!
Tema de la setmana
Mots i còmics de Cavall Fort, 50 anys després del primer número.