Definició
Pasta seca dura, molt torrada, elaborada amb farina, ou, sucre i ametlles (sovint amb addició de pell de llimona i canyella).
Els carquinyolis són molt durs; per això s’acostumen a menjar sucats.
També: carquinyol
Etimologia
Alteració fonètica de croquinyoli, que ho és també del francès croquignole, mateix significat, derivat de croquer, ‘rosegar, mastegar cruixint’. El mot croqueta prové del mateix verb.
Usos
Arribaren, per fi, al cim més alt de la carena, des d’on es veia, enllà, entre calitja, la ciutat comtal. S’aturaren a l’Hostal Nou, on abeuraren els cavalls i menjaren carquinyolis sucats amb vi ranci. Hi havia uns carreters que renegaven com uns desaforats. La ruta es féu un xic més còmoda i el paisatge molt més amable.
Joan Perucho, Les històries naturals (Barcelona: Edicions 62, 1983 [1960]), pàg. 67Les poblacions del nostre país tenen sempre dues o tres coses incomparables, excelses. La primera estava a la vista: era el gel. Més tard vaig saber la segona: els carquinyolis que elaboraven dos o tres confiters del carrer Major i una fabriqueta. Sí senyor, una fabriqueta. Ho deia prou bé un rètol que hi havia sobre la portalada de l’edifici: Fábrica de carquiñolis de Narciso Soler. Fundada en 1873. Industrialitzar la fabricació de carquinyolis podrà ser considerat un prodigi d’irrisorietat. Però després se’n descobria el fonament: els materials, el clima, l’aigua, la mà d’obra del rodal, tot semblava conspirar d’una manera activa per produir carquinyolis excel·lents. En fi: misteris de la naturalesa. El cert és que el carquinyoli cerinyolenc és un motiu d’orgull d’aquesta ciutadania.
Josep Pla, «La fonda del Centre», dins La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967), pàg. 15
Tema de la setmana
Al te o al cafè amb llet hi sucarem altres pastes, aquesta setmana, que amb la magdalena de divendres passat vam obrir la gana.