carona f

Definició

1  Cara petita, amorosa, bufona.

2  Mala cara, cara malaltissa.

La nena no està bé perquè encara fa carona.

Etimologia

De cara, d’origen incert, potser del grec kára [κάρα] ‘cap’, passat al llatí vulgar amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al grec. Més mots de la mateixa família són acaronar, descarat, malcarat, caragirat i carassa.

Usos

  • Tot era un joc per a ell, un joc de per riure. Quan ens vam conèixer, em desfeia la trena. Jo la duia pentinada al mil·límetre, caiguda cap a un costat, com si un cop de cap l’hagués desplaçada cap allà de manera natural. La duia lligada amb un mocador al final, que ell estirava per desfer-la. Ell reia i jo reia amb ell. I feia riure la Nora quan li dibuixava carones al plat amb les llavors de la síndria. Amb la trena esbullada m’acompanyava a casa a la nit i fèiem marrada. S’inventava el camí més llarg entre dos punts. Tot per un minut de vida.

    Gemma Sardà, La veu del Cyrano (Barcelona: Empúries, 2016)
  • El vaig anar a visitar a l’hospital de seguida que vaig poder. Quan el vaig veure —en aquell moment hi havia la dona d’en Balwinder fent guàrdia—, quan vaig entrar a l’habitació de l’hospital, no vaig poder amagar la sorpresa de veure’l malament. Feia ullets i carona i tenia una mica menys de carn a la rialla, una mica menys de vida, per ser exactes. Vaig entrar com qui no vol despertar algú que ja està despert.

    Francesc Serés, La casa de foc (Barcelona: Proa, 2020)

Tema de la setmana

Diminutius

Enllaços

Temes i etiquetes

2 comentaris a “carona”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

saltiróregalim