Definició
Cara de la persona adusta, de mal tractar; que mostra severitat o hostilitat.
Quan li anàvem a explicar tot el que havia passat, ell amb cara de jutge ens ha fet seure al seu davant.
Aquell professor intimidava els alumnes amb la seva cara de jutge.
També: posat de jutge; cara de tres jutges; cara de set jutges; cara de tres déus; tindre cara de manyà (valencià)
Etimologia
cara — D’origen incert, potser del grec kára, ‘cap’, passat al llatí vulgar amb expansió semàntica de ‘cap’ a ‘cara’, o potser d’un origen preromà indoeuropeu afí al grec.
Usos
En Lluïset, l’endemà, se’n va al bosc i pregunta d’ací, pregunta d’allà, on seria l’enginyer de la muntanya, li diuen on té la casa i es troba amb el pare de la Flora. Feia una cara de jutge!
«L’enginyer de la muntanya que era bruixot», dins Rondalles populars, vol. IV, recollides per Valeri Serra i Boldú (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1985), pàg. 124
—Vinc perquè m’ensenyeu la manera com puc fer-me ric per a casar-me amb la vostra noia.Sense ni passar per la comissaria, la Magrinyà i el seu company es dirigiren a la Galeria Ribé. En veure’ls entrar, la Carla s’aixecà amablement a saludar-los. La Marcel·la Magrinyà, endurides les faccions, amb cara de tres jutges i evitant cap signe de cordialitat, demanà pel Jaume Ribé.
Miquel S. Jassans, Diari d’un artista (Valls: Cossetània, 2007), pàg. 153
La Carla endevinà que alguna cosa no anava bé.
—Aquest matí no ha vingut a la galeria, vol trucar-lo a casa seva?
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors. El d’avui és de Garikoitz Knörr, acasat a València.
En anglès, grim-faced, stone-faced.
Panels slid down abruptly in the walls, revealing grim-faced Secret Servicemen.
The Adventurer by C. M. Kornbluth