captar v

Definició

Demanar almoina.

Va captant de porta en porta, per les cases.

Etimologia

Del llatí captare, ‘cercar i trobar’, derivat freqüentatiu de capere, captum, ‘agafar’, a través d’una evolució cattare i d’una reconstrucció cap(i)tare, per influx de cap(i)talis, captale.

Usos

  • Una dona jove, mal vestida, amb una criatura al braç, també plora. L’han recollida captant. Li preguntem què li passa i ens explica un seguit de desventures: té quatre fills a la Casa de Misericòrdia, l’home a l’hospital i una nena de catorze anys que serveix en una taverna…
       —Si em tenen aquí tancada —diu la dona entre les llàgrimes—, no puc veure-la ni saber què li passa, a aquesta filla… I fixi’s que un dia sí i un altre no, s’ha de quedar tota la nit a la taverna amb un mosso…
       En Roc Boronat li promet que la deixarà anar.
       —Deixi’m anar a mi també, senyor comissari! —crida una altra dona—. Si no vaig a captar, els meus dos fills se’m moriran de gana!

    Irene Polo, «Ells! Una almoina definitiva, per amor a Barcelona» (La Rambla, 24 de desembre del 1932), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 112

Tema de la setmana

Irene Polo (1909-1942)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de reculescamús -usa