Definició
1 Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors. També: cap quadriller.
Quan van acabar la feina, va pagar el que havien convingut al cap de colla.
2 En les colles de castellers, casteller d’experiència que dirigeix el bastiment del castell.
Etimologia de colla
De collar, en l’accepció sorgida de l’acció de lligar un animal pel coll, fermar-lo, de coll, del llatí collum, mateix significat.
Usos
Tens raó, no hem evolucionat prou en aquest aspecte. I ho demostra el fet que els grups sense lideratge mai funcionen. Tenir un cap de colla és una exigència ancestral i no hem sabut vèncer-la. Qui sap si el pas evolutiu no consisteix tant a evitar els lideratges com a trobar una nova manera d’exercir-los.
Jordi Galceran, «El mascle alfa» (Ara, 26 de juny del 2011)Tornàrem a la vora dels treballadors que havien interromput la feina per fer una queixalada i passar-se la bóta. Mestre Jan, el cap de colla, s’atansà a Oliba i, considerant la pal·lidesa del jove i els seus ulls inquiets, l’increpà sorneguer, però amb una delicada tendresa.
Lluís Racionero, Cercamón (Barcelona: Edicions 62, 1982)
—Vós aneu massa de pressa, ja es veu que tot ho feu nerviós, fins el guaitar: no podríeu mai treballar la pedra. Cal ésser pacient, calmat, lent, cal sentir allò que vol la pedra, sentir-ho amb l’orella i amb el cor. Podríeu dir-me quantes cares té una pedra?
—Naturalment, sis —respongué Oliba, ràpid.
—Set, jove amic, set. Les sis es poden veure, però n’hi ha una altra, la que fa set, que dóna la clau per col·locar la pedra.
Tema de la setmana
Paraules i expressions derivades de ‘cap’