Definició
Ganes de cantar.
Només sentir-ne els primers compassos ja ens venia cantera.
Etimologia
De cantar, del llatí cantare, ‘cantar habitualment’, derivat freqüentatiu de canĕre, ‘cantar’.
Usos
Hi ha molta gent, doncs, que s’omple la boca parlant de la importància de la cantera, d’altres prefereixen dir-ne pedrera i un tercer grup, potser el més informat des del punt de vista lingüístic, en diu el planter. Els jugadors són éssers vius, creixen com les plantes d’un planter i, encara que siguin baixets, acostumen a tenir bona planta. Potser per això planter és una opció millor que no pas pedrera, entesa com el lloc d’on es treu la pedra per pavimentar. Però a Barcelona la Pedrera ens remet a Gaudí, i els nois del planter del Barça ens han fet gaudir. A més, cada cop que han vençut ens han fet venir cantera, és a dir, ganes de cantar. D’aquí que puguem afirmar que el planter fa cantera.
Màrius Serra, «Cantera?» (Avui Cultura, 20 de maig del 2010)
Tema de la setmana
Diuen que demà és la festa de la música: doncs au, a cantar. El tema d’aquesta setmana —paraules i expressions relacionades amb la cantera— és un suggeriment de Gemma Pla, de Girona.