Definició
(a algú) Dir les veritats; dir el que es pensa obertament a algú, tot mostrant disconformitat amb ell; fer-li uns retrets greus.
Algun dia li cantaran la canya i no li agradarà gaire que li retreguin certes coses.
Quan va veure que les coses no sortien com estaven previstes li va cantar la canya.
També: cantar les veritats, cantar-les clares
Usos
«El cas és que ella havia demanat pollastre», intervé el Txec per intentar forçar el canvi de plat. «No em consta», respon el cambrer, com si estiguessin en un tribunal, i fa mitja volta deixant-los amb la paraula a la boca i el plat a taula. En Víctor sempre li deia que no sabia imposar-se.
M. Mercè Cuartiella, L’afer marsellès (Barcelona: Ara Llibres, 2014)
—Què passa aquí? Hem de cantar-li la canya a algú o què? —pregunta la Sònia, disposada a cridar un altre cop a l’home que s’allunya i a dir-n’hi quatre de fresques. Estava parlant amb en Juanjo i no ha estat gaire al cas de com s’ho ha fet anar aquest paio per endossar a sa germana un plat que no havia demanat.—Jo sóc gent manada. Em diuen que vingui i he de venir per força.
Pere Calders, «Moviments de caixa», dins Un estrany al jardí (1985)
—Sí, ja ho sé. A veure: quin telèfon té, en Marimon?
—Ho porta a la factura…
—No, no. Vull parlar-hi de tu a tu.
—Amb el pare o amb els fills?
—Amb el vell. Amb els nyèbits, no hi vull tractes. Necessito el número personal, privat, del gran Marimon fundador d’empreses. Li he de cantar la canya!
—És que jo no el sé, però puc dir-li que el senyor Marimon pare fa repòs per prescripció facultativa i que ningú no el pot molestar per cap motiu. De tota manera, vostè em va dir que passés avui, i aquí em té…
Tema de la setmana
Dites populars tretes de Per què diem…, d’Albert Vidal (Barcelona: Albertí, 2016)
A les comarques de Girona solem usar l’expressió “cantar les quaranta” quan cal retreure alguna cosa a algú.
Nosaltres també diem “cantar les quaranta” i, de vegades afegim… “en bastos”