Definició
Allò que es diu sempre en determinades circumstàncies. Les paraules, les expressions, les frases, poden no ser iguals segons qui les diga i quan les diga, però sempre es repetixen, de manera més o menys semblant, les mateixes idees, els mateixos tòpics.
Sí, ara la mare m’amollarà la mateixa cantamussa de sempre: no córregues, no begues, no tornes tard, sigues prudent. Ja m’ho ha dit quaranta mil voltes, però bé, ho tornaré a escoltar. Jo ja sé que ella ho diu per bé, però la veritat és que cansa una miqueta. ¡Ja ho sé massa, caram!
Etimologia
D’un encreuament entre el verb cantar i el substantiu camcamussa, que significa ‘allò que es diu per a enredrar algú i enganyar-lo fent-li creure el que no és’.
El mateix origen que camcamussa tenen la paraula murciana cancán que significa ‘molèstia, pesadesa, feixuguesa’ i la paraula francesa cancan que significa ‘xafarderia, embolic’ i que és també el nom d’un ball molt sorollós i mogut que va estar en voga a mitjan segle xix, així com també les paraules cancanero —en el parlar de l’Horta d’Oriola— i cancanoso —en el parlar de Múrcia— que signifiquen ‘pesat, molest’. La paraula cantamussa no l’arreplega cap diccionari de la nostra llengua (Eugeni S. Reig, El valencià de sempre, Alzira: Bromera, 2015, pàg. 156).
Usos
—Ai, quina salut, aquests homes del camp! –va comentar la mare amb enveja de la bona.
Enric Valor, Temps de batuda (1983)
Llorenç tenia l’edat d’ella, i evidentment es mantenia molt més jove d’aspecte i de fets.
—Gràcies a Déu, o a qui siga —va enorgullir-se vanament el procurador—, no m’ha polsat mai un metge… No sé si de xic, quan vaig tenir la pallola… Però de gran, mai.
Era la cantamussa acostumada de la gent del camp. El so David, home de seny i a vegades d’un humor certer i agre, com vaig saber ben bé en la llarga relació que tinguérem temps avant, solia dir:
—En acabant, comencen a descomptar un parell de pulmonies, la febreta de l’arròs que agafaren segant-ne a la Ribera, i feu-vos compte que s’han passat mitja vida en el llit.
Tema de la setmana
Mots cantaires
Cantamussa no la coneixia però em fa l’efecte que és sinònima de “Cantarella”.
No sé si teniu previst incorporar-la ja que crec que encara no l’heu publicat mai.
Tampoc coneixia “Cantamussa”, i tinc clar que faig servir cantarella en escoltar una mateixa cosa tota la vida.
A casa sempre n’hem dit “retòrica”:
‘Ja estem amb la retòrica de sempre’
Cantarella, si.