Definició
1 Fer pagar alguna cosa molt cara, amb excés.
2 Enganyar astutament, no donant el compte just, venent massa car, etc.
M’han ben canat! En aquell restaurant us canen que és una vergonya.
També s’usa en el sentit d’‘enganyar’ en el joc: Jugant a cartes, m’han canat cinquanta euros.
Etimologia
De cana, ‘antiga mesura de longitud que equival a vuit pams’, del llatí canna, ‘canya’. Més mots de la mateixa família són canell, canó, canyet, canyís, escanyar i escanyolit. «Canar era amidar un terreny, i canador aquell qui tenia per ofici prendre mides agràries amb la cana, nom que seguiren donant-li quan de la cana es passà al metre» (Antoni Llull Martí, Prenint el demble a les paraules, 2009).
Usos
Si et descuides, a Barcelona, els diners volen. Llavors donava un volt, prenia un cafè i m’asseia en una cadira de la Rambla, a veure passar gent, que també és maco. Però aquest dia que us dic, fum, no tenia ganes de fer d’estaquirot, i jo que penso: el que pots fer, tu, és ficar-te al «Bagdad», que ja tenia ullat d’altres vegades. Me n’hi vaig i m’hi planto al davant. Tanta llum i tanta gresca… Aquí et canaran una colla de duros per un cafè, què t’hi jugues? Però jo que sí que hi entro, i m’assec a una taula, com aquell qui res. De seguida em pregunten: «Què prendrà el senyor?». El senyor, o sigui jo, diu: «Un cafè».
Josep M. Espinàs, A peu pel Priorat: 1957 (Barcelona: La Campana, 1999)Climent: Pendreu un bocí, Bernat?
Joaquim Albanell i Vilas, Un cas com un cabàs, comèdia històrica en dos actes i en vers (1896)
Bernat: No, Climent, no; moltes gràcies;
he sopat fa poca estona
i no tinc gota de gana.
Miquel: Heu anat a alguna fonda?
Bernat: La primera que he trobada.
Me n’han canat una pela,
però m’han donat tres passades,
i francament m’he atipat
lo mateix que un gall de pastes.
Tema de la setmana
Alguns mots els fem servir col·loquialment en un sentit que no apareix al diccionari… alguns altres ni tan sols hi apareixen… Aquests dies en trobarem uns quants.