Definició
Cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere els altars presidits per una imatge que rep una especial veneració, la qual és visible des de la nau de l’església a través d’una obertura.
Etimologia
Derivat de cambra; la vila de Cambrils, al Baix Camp, rep el nom d’aquest mot, «aplicat sobretot a íntims recintes eclesiàstics, però hi havia hagut accepcions més àmplies», segons Coromines.
Usos
La mare recontava que el seu promès començà a rondar-li la casa, a Sant Feliu de Codines i a Barcelona, quan ella tenia disset anys i ell dinou, a mitja carrera de filosofia i lletres. Quatre anys després es casaren al cambril de la Mercè. Quan, essent jo molt petit, la mare ens duia a passeig, amb la meva germana bessona, pel carrer de Santa Anna, en passar davant la sortida del darrere de la parròquia homònima, ens deia sempre, infal·liblement, assenyalant el portal fronterer: «De aquí salí para casarme».
, Records de quasi un segle (Barcelona: Quaderns Crema, 2000), pàg. 41Al monestir de Guadalupe, a Trujillo, als esmalts que hi ha darrere el cambril de la Verge, es veu una escena de la batalla de Salado (1340) on els cavallers cristians duen la bandera espanyola actual —la gloriosa «rojo y gualda»— que data del 1785, en temps de Carles III.
«Rètols i escrits estrafolaris» (Avui, 9 de gener del 2004)
Tema de la setmana
Mots que fan topònims