El déu dels jueus esdevé un veritable xef de cuina. Estableix tot un corpus, primmirat i puntós, de normes, regles i tabús d’allò que és bo i no bo menjar, i fins i tot de com cal preparar certs aliments, i quins es poden mesclar o no. Les normes caixer (o kosher), en efecte, a part de prohibir tot un conjunt de carns, peixos i mariscs —i no solament el porc—, exigeixen, com és prou sabut, normes estrictes pel que fa al sacrifici d’animals, al seu engreix i a la «promiscuïtat» (barreja) de certs aliments, com és ara els làctics i la resta.

Jaume Fàbrega, «Els ous de sant Josepmaria» (El Temps, 5 de novembre del 2002)

Com que la norma que determina el tipus d’aliments que es podran consumir, o no, és molt important, aquest precepte mereix una explicació detallada. Els aliments consumibles són els anomenats caixer o coixer —segons s’adopti una pronunciació sefardita o asquenasita—, és a dir, aptes. Els que no es poden menjar es denominen taref. Són aliments caixer tots els ungulats amb la peülla partida (bovins i ovins), els peixos amb escates i aletes, aus de corral (pollastres, ànecs, oques, coloms…).

M. Josep Estanyol i Fuentes, Judaisme a Catalunya, avui (Barcelona: Pòrtic, 2002)