Definició
Cacauet; planta herbàcia anual de la família de les papilionàcies, de fulles compostes i flors grogues, originària de l’Amèrica del Sud, que després de la florida enterra els fruits incipients (Arachis hypogea). Fruit o gra comestible del cacauet; llavor del cacauet.
Els cacaus es mengen pelats, torrats i salats, com a aperitiu. També se’n treu un oli i se’n pot fer mantega.
La forma cacau és la més usada sobretot en valencià i altres parlars occidentals; la forma més general és cacauet.
Etimologia
Del nàhuatl tlalkakáwatl, ‘cacau de terra’, compost de tlal·li, ‘terra’, i kakáwatl, ‘cacau’; la variant cacau és regressiva com a reacció a l’abús de diminutius. Vegeu-me més informació aquí.
Usos
Les històries de la teva guerra, del Colón, de la Dona Jove i de les nits al refugis del metro, les havien escoltades massa sovint els teus fills nascuts a l’exili. Et feies pesada. No és així, fent el «viatge sentimental» pels teus camps de batalla, com faries arrelar els fills a la terra que els oferies, si us plau per força. Van gaudir molt més rosegant cacaus voltats de coloms al centre de la plaça. Tu miraves el «teu» Colón i ells seguien les potes rosades dels coloms entre les closques dels cacaus. Tu evocaves el «teu» passat i ells, sense adonar-se’n, sense proposar-s’ho, arrelaven al cor mateix de la ciutat.
Teresa Pàmies, Va ploure tot el dia (1974)La balança es decantava afavorint el comprador, que, sense diners i amb poca vergonya, empenyia el cabàs al seu cistell.
Francesca Aliern, El pont de la solitud (Valls: Cossetània, 2005), pàg. 255
—Quan cobren els xics vindré a pagar-te, Rosa.
—Pren un grapat de cacaus per als xiquets, que corren mals aires. I no tingues pressa, que ja ens coneixem.
Tema de la setmana
Si la setmana passada vèiem cinc maneres diferents d’expressar més o menys la mateixa cosa, aquesta veurem cinc maneres iguals per expressar coses ben diferents.