Les bullangues populars solien ésser reprimides pels edils amb la col·laboració sempre amatent dels cavallers. Amb aquesta mena d’equilibris i de confabulacions, els «ciutadans» van anar fent, i no podem dir pas que la cosa els sortís malament. En el regnat de Ferran el Catòlic, però, la seua situació comença a flaquejar.

Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962), pàg. 70

Segons el bisbe Torras i Bages [1846-1916], que haurà viscut en l’època més aviat plàcida de la Restauració, el català és pràctic, moderat, tenaç i de poques fantasies. Balmes [1810-1848], que visqué en una època d’incessants bullangues, em sembla que hauria discrepat. A través de la lectura de «La Sociedad» i d’altres escrits polítics, es veu que Balmes es malfiava un xic del seny català.

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 537