Definició
Successió confusa de sorolls, remor que mou una multitud, un corrent d’aigua, els rompents de la mar, el vent en el fullatge.
Etimologia
D’origen incert, probablement de brugire, encreuament entre el llatí rugire, ‘rugir’, i el seu sinònim cèltic bragere, ‘bramar’.
Usos
El silenci
no és més que brogit
contingut.No sents com xiula
Montserrat Abelló, Foc a les mans (Barcelona: Columna, 1990), pàg. 32
dins la nit.
Tema de la setmana
Fresses i sorolls