Definició
Etimologia
De briva, ‘púrria’ (d’on també ‘gent de la briva’, amb el mateix sentit), ‘vida desvagada i picaresca’, mot adoptat des d’antic del castellà antiquat briba, ‘art d’enganyar’, tret de l’antic bribia (d’on deriva el castellà bribón ‘trapella’), ‘Bíblia’, emprat en el sentit de ‘paraula de religiós o predicador’ que s’aplicà en el llenguatge dels captaires de mala vida a llurs prèdiques per captar demanant almoina.
Usos
Pel març de 1808 la situació no era ni mica clara. L’arribada d’un exèrcit francès compost de cinc mil homes no pot entusiasmar ningú, sinó la brivalla que té poques diversions i els va a rebre exaltada al Portal Nou. Crida i llagrimeja perquè res no hi ha que inciti més a les llàgrimes de felicitat que un cos d’exèrcit de cavalleria, ple de coloraines i bicornis amb plomes rinxolades, i escarapel·les tricolors. Les cartes d’allotjament tranquil·litzen els esperits car són per tres dies.
Maria Aurèlia Capmany, Un lloc entre els morts (Barcelona: Nova Terra, 1969)
Tema de la setmana
Mots trets d’Un lloc entre els morts, de Maria Aurèlia Capmany, amb motiu dels cent anys de l’autora i els cinquanta de la novel·la.
Això de “d’on deriva el castellà bribón” que dieu a l’etimologia me’n recorda un bon espècimen…
https://ja.cat/Iwuez
Per cert, molt bo el nou disseny dels missatges! Es llegeixen molt millor.
Ser de pala i foguejar també ve a dir lo mateix.