—Noooo! —va cridar l’Anaïd ajaguda al terra d’agulles de pinassa, tot veient com el riu s’enduia el seu pare.
   El veia com bracejava desesperadament provant de subjectar-se a tota branca que se li creuava pel camí, però cap era prou forta per aturar l’empenta de l’aigua i sostenir el seu pes.

Maite Carranza, La maledicció d’Odi (Barcelona: Edebé, 2007)

Sorpresa i esverament entre nosaltres. Acudeixen altres gendarmes i un grup de gent. A veure si ens faran retrocedir! Per què aquest gendarme ras ens vol fer baixar de l’autocar? Hauran arribat, a darrera hora, instruccions que ens priven d’entrar a França? Es tractarà només d’una extralimitació? O serà al capdavall un simple malentès? Totes aquestes hipòtesis passen pel nostre pensament. Pompeu Fabra, impertorbable, resta callat i quiet en el seu seient davanter, bo i guaitant el gendarme excitat que braceja i baladreja.

Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (Barcelona: Acontravent, 2014 [1939])