Definició
1 Durant la guerra de Successió, dit dels partidaris del pretendent borbó, Felip V de Castella. També anomenats gavatxos.
2 Nom donat despectivament als habitants de certes poblacions pels pobles veïns pel fet d’haver estat partidaris de Felip V de Castella durant la guerra de Successió.
Etimologia
Variant de botinflar, botinflat, ‘galtut’. Literalment un botifler és aquell que té les galtes molt grosses; figuradament, és una persona inflada, presumida o arrogant.
Segons Joan Coromines, «sembla haver tingut primerament el sentit de ‘galtut’; d’ací el sobrenom de botifler donat a la figura odiosa dels traïdors a la causa nacional, denominació comuna a totes les terres catalanes, en totes les quals ha estat comú que els caragirats s’escudessin en la conveniència de protegir llurs altes pretensions socials per mitjà de l’aliança amb els enemics externs del nostre poble.»
Usos
A més de les mesures polítiques i fiscals, les noves autoritats van confiscar ràpidament els béns i les rendes dels austriacistes destacats, nobles inclosos, la major part fugits o absents. Quan arribà el seu torn, no se’n va salvar ni l’arquebisbe Folch de Cardona, que el 1710 havia abandonat el bàndol felipista: recordem que fins i tot la seua biblioteca va ser confiscada i enviada a Madrid, i amb altres milers de llibres incautats als austriacistes formà els fons inicials de la Biblioteca Nacional (l’arquebisbe va morir el 1724, exiliat a Viena). Els militars i els funcionaris borbònics, i els botiflers valencians, coneixien molt bé l’opinió i la tendència de la major part de la població, i per això les mesures de control i d’intimidació van ser constants.
Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 106
Tema de la setmana
Mots trets del llibre de Joan F. Mira, Almansa 1707. Després de la batalla.