Definició
Llenca fina i generalment enrotllada en espiral que s’obté quan es treballa la fusta amb determinades ferramentes, com ara fent punta a una llapissera amb la maquineta o passant la plana o la garlopa per una peça de fusta amb la finalitat d’allisar-la; encenall.
Hem gastat totes les borumballes per a embalar les figuretes de fang del betlem.
Quan faces punta a les llapisseres, no et deixes totes les borumballes damunt de la taula, ¡carai! Tira-les a la brossa.
Ús i variants
El vocable borumballa —junt amb les seues variants formals barumballa, barrumballa, borrumballa i burumballa— és el que utilitzem la majoria dels valencians. També usem la denominació caragol de fuster. A la zona del Maestrat s’empra la paraula encenall. Cal aclarir que la immensa majoria de valencians donem el nom d’encenalls no sols a les borumballes, sinó a tot allò que es crema amb molta facilitat i que, per consegüent, pot aprofitar per a encendre el foc, com ara palla, branquillons, etc. —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Passatges
Una de les meues primeres vocacions ha estat aquesta, la de santer, la de fabricant d’imatges pietoses. Feia olor de pintura, el taller, de vegades, i de vegades semblava ple de borumballa, que també és una olor que m’agrada. Sembla, pel que me’n conten, que no m’estava quiet al taller hores i hores, veient com feien el cap d’un angelet o d’una verge de Lourdes, literalment fascinat per l’habilitat que demostraven els pintors i el mestre.
Vicent Andrés Estellés, Animal de records (memòries) (Alzira: Bromera, 2013), pàg. 141De les incubadores, els pollets passaven a un galliner menut, arrecerat i càlid, orientat a migjorn i separat de la nau gran de les gallines, amb el terra cobert d’una capa de dos dits de borumballa fina i serradura procedent de la fusteria veïna. Allà creixien, fins que els pollastrets començaven a traure cresta.
Joan F. Mira, El tramvia groc (Barcelona: Proa, 2013), pàg. 118
Tema de la setmana
Acaba de sortir El valencià de sempre, de l’alcoià Eugeni S. Reig, amic i propagandista de RodaMots. Aquest diccionari és la versió actualitzada i ampliada de Valencià en perill d’extinció, que hem citat sovint per definir i il·lustrar paraules i expressions valencianes. Aquests dies farem un tast d’aquest nou recull veient-ne unes quantes entrades. (El mot d’avui ens el van suggerir Carmen Crespo, de l’Horta Nord, i Rosa Ferrer, de la Safor, quan vam enviar el mot encenall.)
Burbaies, només ho he sentit utilitzar a Mallorca per referir-se a un tipus d’aguiat amb un tipus de pasta plana, que abans de rompre’s té forma de borumballa.
A Menorca, en comptes de borumballa, s’utilitza el mot reguinyol.
També conec de Mallorca les burballes, pasta de sopa que es pot cuinar com uns fideus, uns macarrons, etc.. No dic pas que aquest terme sigui exclusiu de Mallorca, però és d’on el conec.
El diccionari de l'Enciclopèdia defineix així aquesta accepció, la segona després d’encenall: “Pasta de sopa en forma de tireta ampla”.
Aquí en teniu un paquet.
Després de llegir el significat del mot borumballa, he recordat que aquí a Menorca he sentit dir reganyol del caragol que es forma al polir un tros de fusta amb l’eina corresponent.
Dels encenalls que surten de treballar al fusta, a LLeida en dèiem safatans.