Definició
Gran tros de roba de cànem, de jute, etc., que serveix per a aplegar les olives, les garrofes, etc., per a portar faves, mongetes, palla, etc.
Posaven les borrasses sota les oliveres i així arreplegaven les olives que queien en batre.
Etimologia
De borra, del llatí tardà burra, ‘drap bast de llana’, d’origen incert en llatí.
Usos
Pentinat un oliver, ma germana i jo arrossegàvem les borrasses cap a altre, fetes uns sacs de laments. No les arrossegueu, que es faran forats, es queixava la tieta. Això és explotació infantil!, protestava la Joana. I el pare ens replicava: Explotació infantil? Si el jovent no ho sabeu, lo que és treballar.
Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 63
Quan les borrasses ja pesaven com un mort, el pare ens deia: Va, trieu brots, que posarem les aulives al sac. I ho deia sempre així, tot seguit, com una lletania. Aleshores, reuníem el fruit al mig de cada borrassa, omplíem un cul de sac fent pala amb les mans i, a continuació, paràvem els sacs amb la boca ben oberta perquè la tieta i el pare ens els acabessin d’omplir. Obre més, obre més. I les olives negres, verdes, grogues, malva, anaven caient en cascada, fent una remoreta sorda i lúdica. Això era bonic, de veure.Quantes borrasses de llanç cal estendre
Tomàs Bosque, «Brechtiana de l’oli» (1992), dins Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies, a cura d’Artur Quintana i Font (Terol: Instituto de Estudios Turolenses, 2009)
per replegar les olives que tinguem?
Quants punyats hi caben a una almosta?
Quantes almostes hi caben a un cabàs?
Quants almuts calen per omplir un quartal?
Quants quartals té un doble
i quants cabassos un sac?
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el camp i els pagesos que ens han proposat els subscriptors de RodaMots. El d’avui és un suggeriment de Marc Guinjoan, de Riudoms (Baix Camp).
A Elna, també fem servir la forma masculina BORRÀS. I cosa remarcable, l’expressió « No poder cintar algú amb cent borrasses » que qualifica algú que rota d’orgull i de satisfacció esdevé en masculí « No poder cintar algú amb nou borrassos ».
Els avis a Illa de Tet parlavan del borras
Era una serie de teles de sacs de trumfes lligades o més ben dit cosides par l’avia.Pel damunt tiravan les mongetes i les batien amb una batolla.
També la meva mare posava sota les oliveres aquell borras per mirar de recuperar les olives que baixavan fora del cistell seu, una galleda em sembla.
A Bocairent en diem estarsa o estarça, no sé com s’hauria d’escriure…
A Vallbona de les Monges vaig aprendre aquest refrany: “No totes cauen a les borrasses” que vol dir que les coses no sempre surten com un vol.