Definició
Infant o animal molt escarransit o que no creix (Llofriu).
També: bordai
Etimologia
De bord en el sentit de ‘bastard’, del llatí vulgar bŭrdus, ‘mul, híbrid de cavall i somera’, i aquest, possiblement de procedència cèltica. Altres mots de la mateixa família són bordegàs, bordissalla i rebordonir-se.
Usos
[21 de novembre de 1918] Un dia, cap al tard, [Gervasi] es passejava per la tira de ceps i treia una herba a l’atzar. De sobte sentí fressa entre els pàmpols i veié la cara d’un gos bordai. Era un gos com n’hi ha mils en el nostre país, pigallat, sense una forma definida, escuat, sec com un clau. Quan el tingué a prop li digué:
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)
—Què vol aquest secretari?
El gos mogué l’ínfima part de cua que li quedava i féu l’acció de recolzar-se, amb les potes, sobre Gervasi. Es miraren mútuament de bon ull. Quan es cansà de treure herbes, féu cap a la casa. El gos el seguí, optimista, amb una seguretat remarcable. Li posà el nom que primer li donà: «Secretari».
Tema de la setmana
El quadern gris, de Josep Pla, fa 50 anys