[21 de novembre de 1918] Un dia, cap al tard, [Gervasi] es passejava per la tira de ceps i treia una herba a l’atzar. De sobte sentí fressa entre els pàmpols i veié la cara d’un gos bordai. Era un gos com n’hi ha mils en el nostre país, pigallat, sense una forma definida, escuat, sec com un clau. Quan el tingué a prop li digué:
   —Què vol aquest secretari?
   El gos mogué l’ínfima part de cua que li quedava i féu l’acció de recolzar-se, amb les potes, sobre Gervasi. Es miraren mútuament de bon ull. Quan es cansà de treure herbes, féu cap a la casa. El gos el seguí, optimista, amb una seguretat remarcable. Li posà el nom que primer li donà: «Secretari».

Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)

La majoria dels gossos de cacera ni serveixen per a res ni tenen el menor interès a complaure el seu amo. El que volen és viure a la casa, de la manera més agradable possible i menjant amb normalitat. El gos és un dels animals més burgesos que mai hagin existit. Aquestes afirmacions, potser les pagaré cares. M’és igual, com vostès comprendran. La realitat és la realitat. Són bordais d’ínfima categoria, que de vegades es volen divertir i lladren i corren pel país.

Josep Pla, Darrers escrits (Barcelona: Destino, 1984), pàg. 474