Lògicament no hi hauria d’haver més que mal —deia—, i de fet és el que, sense tenir-ne consciència, penseu tots els cretins. Per això dieu amb tanta pedanteria: pensa mal i no erraràs. Uf, ¡si en podeu ser de pedants, els cretins! Si només fóssiu cretins, encara us suportaria; però tan pedants… Heu sabut inventar la paraula malícia; d’això heu estat capaços, però de res més. La vostra imaginació no dóna més de si. Totes les llengües del món tenen aquella paraula i n’ignoren una altra, bonícia, tanmateix elemental; ¡cap llengua d’home no ha estat capaç de crear-la! I és que les llengües les fan els pobles i l’única mena de sagacitat que arriba a comprendre el poble honrat i treballador és la sagacitat per al mal. ¿La sagacitat per al bé? Ni la sospiten. Pobre sant Pau apòstol, com vas perdre el temps recomanant-nos que fóssim càndids per al mal i astuts per al bé; això seria la bonícia i, ja ho veus, cap poble del món no ha estat capaç d’inventar aquesta paraula.

Joan Sales, El vent de la nit (Barcelona: Club Editor, 1999)