Jo m’havia adonat que el pare i la mare tampoc no es divertien massa, només que s’havien traçat una ruta i ara l’havien de seguir, ni que siga per demostrar-se la bonesa dels seus plans. El pare ho tenia tot en una llibreta i es notava prou que, a cada visita que fèiem, se li escapava un sospir d’alleujament i marcava una ratlleta més a la llibreta.

Isabel-Clara Simó, Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1987), pàg. 43

Per fi arribà el torn de parlar de la família.
   —Tinc tres fills i dues filles, i tots ells d’allò més espigats.
   —Que Al·là us els beneeixi i us els conservi força temps pel vostre conhort mentre visqueu en aquest món.
   —Ah! No puc pas plànyer-me. La bonesa d’Al·là envers mi i envers tots els meus fills és molt gran. Tots ells estan bons i treballen.

Dels diaris de Bonaventura Ubach, citat per Romuald M. Díaz i Carbonell a Dom Bonaventura Ubach. L’home, el monjo, el biblista (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), pàg. 151