Definició
Expressió que sol aplicar-se a aquella persona que presta un bon ajut a una altra en una situació difÃcil, en al·lusió a la parà bola evangèlica del samarità .
Etimologia
Samarità -ana vol dir ‘de Samaria’ (regió i antiga ciutat de Palestina), del llatà eclesià stic Samaritanus, derivat de Samaria, arameu Šamĕrayin.
Usos
—No es pot negociar tranquil amb un mercader. De seguida adopteu posicions extremes —va dir esverat—: Us donaré cent trenta sous per sac, i d’aquà no em mouré.
Coia Valls, El mercader (Barcelona: Edicions B, 2012)
  —Aixà sigui —va respondre en Jaume, conscient que buscar un altre comprador en aquella ciutat desconeguda no tenia gaire sentit—: Però heu de permetre que em quedi uns quants sacs, posem-n’hi tres. Només si accepteu aquesta condició donaré l’ordre perquè continuïn descarregant.
  —Condició? Ningú no posa condicions a casa meva! Segur que pel camà heu venut aquests sacs a bon preu. Potser a en Dalmau Clarà li agradaria saber-ho.
  —Amb tot el respecte, senyor. En Dalmau Clarà ha dipositat en mi tota la seva confiança, i es farà el que jo vulgui. D’altra banda, si serveix d’alguna cosa, us diré que els sacs no seran destinats a la venda.
  —Pitjor m’ho poseu! Vol dir que perdré clients per la vostra caritat. Ara ho entenc! Aneu de bon samarità , vós!
  En Jaume no estava disposat a escoltar per més temps tanta xerrameca.La Valèria es posa a plorar desconsoladament pels seus fills que ja veu orfes, pels néts que no coneixerà , pel seu pare gran i malalt i sol. No ha volgut que avisin ningú de casa i s’espera sola en un box de la clÃnica on no sap qui, sens dubte un bon samarità , l’ha portada. Una infermera molt jove entra a mirar com està , li posa el termòmetre, li pren la pressió i omple una fitxa amb tot de dades que la Valèria va responent, atordida però sense errors: nom, edat, adreça, malalties, tabac, alcohol, al·lèrgies.
Maria Mercè Roca, Bones intencions (Barcelona: Columna, 2011)
Tema de la setmana
La BÃblia és plena de personatges i episodis que han passat al llenguatge comú, tot i que sovint no en recordem l’origen. Aquests dies veurem algunes al·lusions bÃbliques.
El nom, de primer adjectiu “Palestina” data de l’any 136 (“SÃria Palestina”). Samaria era i és una regió d’Israel o de la Terra d’Israel (l’ONU el va fer servir fins el 1952, en què ho va substituir, juntament amb Judea, per “Cisjordà nia”). [Els à rabs consideraven aquest nom romà , “Palestina” un nom europeu i, sobretot, jueu, i el van rebutjar obertament fins als anys seixanta.]
El nom arameu deriva de l’hebreu “Xomron”. La ciutat d’aquest nom, capital del regne d’Israel (o Efraïm), molt anterior, no es va dir mai en arameu.