Definició
Conjunt de coses posat dins una peça de roba embolicada en forma més o menys rodonenca; conjunt de coses embolicades; farcell, embolcall.
El vagabund duia un bolic de roba vella.
Etimologia
[1345] ‘farcell o fardell de roba, mercaderia, etc.’, ‘conjunt d’objectes enredats’; amb el seu derivat embolicar, constitueixen una entitat lexical pròpia i exclusiva de la nostra llengua; d’origen incert: en aparença es tracta d’un derivat de bola, i pot ser que sigui així, però són extraordinaris el mode i el sentit de la derivació, i és estrany que el derivat sigui més antic i general en la llengua que el seu primitiu bola; una possibilitat no rebutjable és que sigui un mot preromà d’origen indoeuropeu (arrel uol- ‘vinclar, enrotllar, girar’); en tot cas és clar que embolicar és el que deriva de bolic i no pas viceversa, i que res no tenen a veure directament amb la família llatina de volvere ‘enrotllar’ (d’on s’extragueren involvere i els catalans bolcar i embolcar, llatí vulgar volvicare) (Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines).
Usos
Havia perdut el fardell, millor dit, l’havia abandonat per fugir millor; tanmateix, duia damunt les monedes, i, en el si, juntament amb el guant que li quedava, el boliquet de les joies que abans eren en el fardell. El terreny pujava i pujava; ella ja no feia cas dels ocells de rapinya ni de les remors sospitoses del bosc, i tingué sort de no veure cap llop ni cap altra rabosa ni gat cerval que l’esglaiassen de veres. Per fi, va arribar a un punt on s’acabava el pinar.
Enric Valor, «Els guants de la felicitat», dins Rondalles valencianes 2 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)De manera molt diligent, la senyora que servia va agafar un full mida quartilla de la pila que tenia al costat, el va posar envoltant parcialment els dos llibres, de manera que quedessin protegits pel llom, i va lligar tot el bolic com fan a les nostres pastisseries amb un cordill estretet fet de paper premsat que donava dues voltes i mitja al conjunt. Una mica com el sistema que vèiem quan els nois anaven a escola sense carteres ni motxilles i amb una corretja lligaven els llibres de text, els estrenyien i se’ls penjaven a l’espatlla.
Francesc Parcerisas, La primavera a Pequín. Un dietari (Barcelona: Quaderns Crema, 2013), pàg. 63
Tema de la setmana
Etimologies curioses que traiem del Diccionari etimològic manual de la llengua catalana, de Joan Coromines (Ara Llibres, 2016)
La tasca que feu és molt important. L’etimologia de les paraules ens apropa al seu origen i el signifitat adquireix una dimensió més rica. Gràcies per ser ahí al costat de la gent que estima la seua llengua. Avant, sempre.