Definició
Col·loquialment, prebenda, ganga, cosa de bona qualitat o de valor que s’aconsegueix fàcilment, a bon preu o sense gaire esforç. (Antigament era una ‘plaça fortificada d’escassa importància’.)
Quina bicoca, aquesta feina que has trobat! No has de treballar gaires hores i et paguen un bon sou.
Aquest apartament, en aquesta platja i a aquest preu? Quina bicoca!
Etimologia
De l’italià bicocca, del nom Bicocca, població italiana prop de Milà i nom de la batalla lliurada el 1522 entre francesos i venecians, d’una banda, i milanesos, espanyols, l’exèrcit papal i el Sacre Imperi, de l’altra, amb una victòria aclaparadora dels segons gràcies a l’ús que van fer els espanyols dels arcabussos.
Usos
En fi, tenir un bon mestre està bé. No sempre es dóna aquest atzar, a la vida. El problema és que un dia o un altre se t’acaba la bicoca. I t’has de començar a espavilar. Agafar les eines que t’ha donat i fer-les teves per anar tirant. O per fer-ne una cosa nova. Recobrar també les teves eines i fer coses diferents. Una estranya barreja.
Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 160En aquell ambient, casa de camp amb piscina, esbarjo, mentre els homes enraonaven a porta tancada; per a altres dones, una bicoca, jo em notava sota control. No podia prendre el sol, l’aperitiu i prou? Ah no!, silenciar les meves opinions em feia sentir mesquina. Tenia la sensació que des del dia que algú havia parlat del general Franco amb benevolència i jo havia saltat em provocaven perquè hi tornés.
Maria Barbal, Emma (Barcelona: Columna, 2008)
Tema de la setmana
Contràriament a les suposicions de Josep Maria Espinàs al Diccionari de falses etimologies, una bicoca no és una ‘doble coca’ ni una deformació de ‘vi amb coca’ ni té res a veure amb la coca que vam prendre per Sant Joan. El xampany amb què l’acompanyàvem ja ens donava una pista del que serà el tema d’aquesta setmana: mots amb denominació d’origen… o derivats de topònims.
Hum… Aquesta ‘bicoca’ sembla recentment importada de Castella. No figura al diccionari Català-Valencià-Balear. En canvi, sí que surt al diccionario de la Real Academia Española:
bicoca
Del it. bicocca, y este de Bicocca, población italiana al oeste de Milán, y nombre de la batalla que en este lugar libraron franceses y españoles en 1522.
1. f. coloq. chollo.
2. f. desus. Fortificación pequeña y de poca defensa.
3. f. coloq. desus. Cosa de poca estima y aprecio.
[Aquest comentari ha estat esborrat pel moderador. Paciència.]
Penso que en un lloc de llengua com és aquest, aquesta mena de comentaris polítics estan de més. A banda que no tots els lectors “estem a Catalunya”…
Tens raó, Javier. Hem esborrat el comentari. Gràcies per l’interès.