Definició
Etimologia
De bèstia, del llatí bēstia; en català antic prengué també la forma bístia (1271).
Usos
Què sé jo, una aranya. O un escarabat. O un mosquit. O, déu ens en guard, una serp escanyolida (a mi també em fan por les serps). Primer hi ha un crit, i després un Pau, Pau, corre, vine que hi ha un animalot a la cuina, o al menjador i a la vànova del llit. I tu, que tens nul·la experiència en animalons, has de treure pit i anar a exterminar, com si fossis Terminator, amb la sabata o amb paper de vàter, o, si escau, amb les mans, aquella bestiola fastigosa.
Isabel-Clara Simó, Homes (Alzira: Bromera, 2010)L’Empordà, a l’època prehistòrica, degué ser un pur i simple paradís. Hi degueren viure amb poc esforç, tips, libidinosos i contents. I probablement lliures. Encara que sigui estalonar el gran llibre sobre la prehistòria de l’Empordà, és perfectament versemblant de suposar que el fet de l’alimentació que aquest país els oferí —peixos d’aigua dolça i d’aigua salada, ocells comestibles i bestioles mengívoles— els degué donar una sensació de seguretat molt agradable —sempre i tant que ells amb ells no es barallessin massa.
Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà» (El meu país, Barcelona: Destino, 1968), pàg. 43-44
Tema de la setmana
Mots formats amb el sufix -ol, -ola
Els passatges d’avui, un de la Isabel-Clara Simó, recent Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (ben merescut), i l’altre de Josep Pla, al qual se li va denegar reiteradament aquest premi per motius purament extraliteraris, perquè si algú mereixia aquest Premi d’Honor era ell.
La paraula ‘bestiola’ la faig servir sovint. Una altra que m’agrada molt és ‘feristela’.
Us regalo un petit poema del meu recull “De bestioles i feristeles”:
“S’exposa al sol, / com una iguana / emparentada amb un mussol / per les ulleres de sol. // I el sol, / quan vol, / per tot el cos que bull i dol, / deixa anar una bava fastigosa de cargol.” M. Pilar Martínez
http://artgrocdefoc.com/category/narrativa/amb-o-sense-rima/