Definició
Cop donat al cul.
El xiquet mereix un bon baticul.
En valencià també es diu batecul. L’expressió ser de l’any del batecul vol dir ser, alguna cosa, molt antiga.
Etimologia
Compost de bat, del verb batre (del llatí battuĕre, vulgar battĕre, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic), i cul (del llatí cūlus, mateix significat).
Usos
En Marc diu que baixa al parc a gronxar-se.
Isabel-Clara Simó, «Tu sí que m’estimes, oi que sí?», dins Alcoi-Nova York (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 114
—El deixes anar sol en l’ascensor, Rosa?
—Però si és un homenet!
L’home la mira, li fa un baticul, i ella l’aparta riallera. Al capdavall consenteix a tornar-li un llarg, dolç i càlid petó. En Marc, però, no ha baixat al parc a gronxar-se. Ha anat a l’aparcament. S’hi està molta estona. Quan la mare surt al balcó i no el veu al parc té un ensurt.De vegades li venien unes ganes de ventar-li una bona passada de bateculs, com si fóra un xiquet malcriat. Que això era, al cap i a la fi, un malcriat i res més, un monyicot consentit. I tant de capritxet i tanta mandanga li’ls llevava ella així, amb uns quants assots ben pegats en les galtes del cul. A veure si s’assabentava ja d’una que en aquella casa no hi podia haver secrets per a ella. Que era ella qui feia i desfeia.
Joan Olivares, L’estrep (València: Tres i Quatre, 2005)
Tema de la setmana
Ventallots, clatellots i mastegots