Definició
Tanca o reixat de ferro o de fusta que tanca un jardí, hort o pati.
Al vespre l’avi preguntava: «Ja heu tancat el barri?». El barri era la reixa de dues peces que aïllava el jardí del carrer.
Etimologia
De l’àrab vulgar barrî, ‘exterior’, derivat de l’àrab clàssic barr, ‘afores’, bárra, ‘defora’; «es digué primitivament només de les barriades externes d’una població i d’altres coses exteriors, com la portella de fusta o reixat que dona entrada a un pati o casa de camp; vell arabisme de les llengües peninsulars i pirinenques» (J. Coromines).
Usos
Al costat del barri de ferro, que donava al carrer, hi havia una campaneta. La tocaven, per avisar, els venedors ambulants. També trucaven els pobres. Hi havia pobres coneguts i pobres desconeguts. Els desconeguts eren ocasionals, passaven un dia i no els vèiem més. Els pobres coneguts, en canvi, eren una altra cosa, i sabíem quin dia passaven. Tenien també el seu itinerari, com els venedors, i hi havia el pobre dels dimarts, el pobre dels dijous… Com que ja eren familiars, la mare ens deixava que fóssim els nens els qui féssim l’obra de caritat. A vegades era jo qui, en sentir la campaneta, m’abocava a la barana i avisava la mare: «És el pobre», i em donava sempre el mateix, un tros de pa i una pesseta, i jo corria cap al barri i ho donava al pobre, que deia «Déu t’ho pagui» i era sempre un home vestit de pobre, amb molt de pèl a la cara i unes mans més fosques que les del pare i les de l’avi.
Josep M. Espinàs, El nen de la plaça Ballot (Barcelona: La Campana, 1988), pàg. 117
Tema de la setmana
Mots emprats en un sentit diferent de l’habitual
A Mataró és ben viu aquest ús de ‘barri’ com a “porta de reixa d’un pati o jardí” [via Twitter].
A Premià de Mar també.
A Arenys de Munt també.