Definició
Acció o efecte de barbotejar.
barbotejar (v)
Parlar entre dents, fer embuts.
Etimologia
D’origen expressiu, format amb l’arrel onomatopeica barb-, ‘parlar confusament’.
Usos
D’ençà de la mort de l’escriptor, la seva vídua s’havia reclòs a la biblioteca. Una nit d’hivern, la va despertar un barboteig de paraules incomprensibles. La veu adolorida del poeta, com sortida del son o de la febre, semblava surar entre els objectes, il·luminats per una claror trencadissa.
«Arnes», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 25