Definició
Etimologia
D’origen incert, sembla emparentat amb el francès baliverne, ‘conte exagerat, increïble’, també d’origen obscur. Segons el DCVB, vindria «de baluard, mateix significat [a les Illes una de les accepcions de baluard és justament ‘baluerna’], amb canvi de terminació (per influència de enlluernar, per l’obstrucció visual que produeix una cosa molt voluminosa?)».
Usos
[9 de març de 1918] La casa era una baluerna bastant alta i la façana donava a tramuntana. Això feia que les habitacions obertes al carrer fossin, a l’hivern, fredíssimes, glacials.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966), pàg. 93Cada vegada que passo la porta de la Universitat penso en la quantitat d’hores que hi he perdut, en les males estones que hi he passat, en el bé que m’hauria pogut fer i no m’ha fet. Quina baluerna estranya, tronada, morta, indescriptible, no és aquest horrible edifici!
Josep Pla, El quadern gris, 14 de gener de 1919
Antany, en el vocabulari de la pagesia rossellonesa, la “baluerna” designava, també, la banasta grossa de quatre nanses, que, un cop plena, pesava més que un ase mort!
Ex: Una baluerna de mongetes verdes.
Aquesta accepció pròpia al vocabulari del hortolans de la plana del Rosselló, no l’hé trobada en cap diccionari ni tampoc en el “Vocabulari del pagès” de Miquel Pont Farré.