Definició
1 Baf intens, fort.
2 En els còmics, espai tancat generalment oval que conté els diàlegs o els pensaments dels personatges, els quals són assenyalats per un apèndix semblant a una fletxa que surt d’aquest mateix espai.
Etimologia
De baf, d’origen onomatopeic, que expressa l’alenada de vapor.
Usos
Una altra singularitat del senyor Josep Buïgas és que tot ho escrivia en català: els arguments, les instruccions als ninotaires i, fins i tot, les bafarades, que els dibuixants castellans o bé castellanitzats d’ací en deien «bocadillos», i que els italians anomenaven «fumetti»… El lector d’ara sap que al·ludeixo als escrits eixits de les boques dels personatges, uns textos que vingueren a substituir els antics peus dels gravats. Fou la gran revolució dels periòdics per a nois, introduïda a Espanya pel senyor Buïgas, un parell d’anys després de fer el TBO de la manera convencional.
Sempronio, «L’home del TBO, patrici català», dins Taula de cafè. Cròniques barcelonines (Barcelona: Selecta, 1989)
Tema de la setmana
Mots miscel·lanis. El d’avui en record de Sempronio (Andreu Avel·lí Artís i Tomàs), en el centenari del seu naixement.