Considerava, ho consider encara, que el dia del llibre res no té a veure amb la literatura, que al meu entendre és cosa ben diferent a l’adquisició compulsiva d’un volum qualsevol, amb receptes d’autoajuda o bricolatge, per molt importants i necessaris que puguin esser, en segons quins casos, títols com Aliments amb fibra: consells per acabar amb el restrenyiment i superflus d’altres com Tirant lo Blanc, i per això m’havia promès a mi mateixa que seria el darrer Sant Jordi en què participaria.

, La meitat de l’ànima (Barcelona: Proa, 2004)

També hi ha qui segueix pensant que els llibres que aporten saviesa son els d’autoajuda o similars. S’equivoquen: és als clàssics, a les grans novel·les i a la poesia de qualitat on hi ha l’autoajuda que necessites. Però, és clar, regalar un relat deliciós no té un efecte immediat en la persona que rep el nostre obsequi, el rostre no se li il·lumina en el mateix instant de desembolicar-lo, s’hauria de posar a llegir al nostre davant per saber si hem encertat o no amb la tria. La reacció més comuna és: ah, gràcies, i que l’objecte en qüestió passi a la prestatgeria a esperar una oportunitat per demostrar la seva magnificència.

«Regala un llibre» (El Periódico de Catalunya, 16 de desembre del 2008)