Reduir l’austriacisme valencià a una simple revolta comarcal de camperols pobres equival a ignorar la seua amplitud geogràfica, que abraça quasi tot el país, inclosa la major part de viles i ciutats, no sols les zones rurals de senyoriu; i equival a oblidar també el suport tan extens que va tindre entre les autoritats locals, els gremis urbans, els comerciants, el clero, i fins i tot una part molt significativa de l’aristocràcia. En realitat, la visió de la «guerra valenciana» com una revolta de camperols i de rústics miserables procedeix en bona mesura dels escrits de valencians felipistes, que pretenien reduir així l’abast i el suport de la rebel·lió.

Joan F. Mira, Almansa 1707: després de la batalla (Alzira: Bromera, 2006), pàg. 66