auca f

Definició

Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.

Etimologia

Del llatí vulgar auca, ‘oca’, nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l’oca.

Usos

  • Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d’una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant… A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.
       Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d’atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d’atzar.

    Antoni Dalmau, «Goigs i auques», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)

Tema de la setmana

Mots trets de Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau (Columna). 

Enllaços

Un comentari a “auca”

  1. Joaquim — Sant Adrià de Besòs

    A mi em sembla que l’etimologia d’AUCA ha de venir d’AUDIO. En certes èpoques, quan la gent no sabia llegir, els relats s’escoltaven a la vegada que s’acompanyaven d’imatges. És el cas, molt clar, de l’AUDITORIA, nom que prové de l’època on el comptable expressava els comptes verbalment.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

embarbussamentliteratura de canya i cordill