Definició
Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc.
Etimologia
Del llatí vulgar auca, ‘oca’, nom donat fins al segle XVIII a una variant antiquada del joc de l’oca.
Usos
Una auca és un conjunt de vinyetes quadrades, il·lustrades i acompanyades d’una llegenda en forma de rodolí apariat. La forma tradicional, que va assolir la seva màxima popularitat en el segle XIX, era un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit estampes. Les auques expliquen habitualment una biografia, un relat històric, un relat moralitzant… A diferència dels còmics, les auques tenen el principi i la fi en un mateix full.
Antoni Dalmau, «Goigs i auques», dins Jocs, cançons i costums que no hem de perdre (Barcelona: Columna, 2008)
Diuen que el seu origen potser es troba en un joc d’atzar del segle XVII, en què hi figurava una oca (dita auca en algunes comarques catalanes), i que tal volta tenia un origen endevinatori o d’atzar.
Tema de la setmana
Mots trets de Jocs, cançons i costums que no hem de perdre, d’Antoni Dalmau (Columna).
A mi em sembla que l’etimologia d’AUCA ha de venir d’AUDIO. En certes èpoques, quan la gent no sabia llegir, els relats s’escoltaven a la vegada que s’acompanyaven d’imatges. És el cas, molt clar, de l’AUDITORIA, nom que prové de l’època on el comptable expressava els comptes verbalment.