Definició
Darrer pis d’un edifici, generalment més baix de sostre que els altres, i de vegades reculat del carrer amb relació a l’alineació de la façana.
Molts à tics tenen terrassa.
Etimologia
D’à tic en el sentit de ‘de l’Àtica’ (antiga regió de Grècia al voltant d’Atenes), del llatà atticus, i aquest, del grec attikós [αττικός], aplicat a l’arquitectura, inspirat en l’anomenat ‘ordre à tic’.
Usos
Sempre he viscut en à tics. Àtics amb terrasses à mplies, primer, i à tics amb balcons considerables, després. Les finestres que recordo sempre han tingut forma de porta, de porta amb vidres a la part superior o de porta corredissa tota de vidre. Potser per aquest motiu no és gens estrany que un dels impactes més forts que he tingut cada vegada que he hagut d’ingressar en un psiquià tric hagi estat, precisament, la inexistència de finestres. I és que, malgrat que n’hi ha, no fan la funció d’obertura ni de connexió amb l’aire i amb el paisatge exterior sinó més aviat tot el contrari.
Anna Altisén, Quan vaig deixar de ser natura lleugera (Barcelona: Empúries, 2013)Vet aquà un escriptor de novel·la sueca nascut a Barcelona que escriu relats nevats tot i calçar xancletes les tres quartes parts de l’any. Omple de neu tacada de sang les pà gines dels seus llibres i provoca infarts a base de cafè sol i cigarretes als seus detectius, que se li moren cada vegada que han de pujar a un à tic sense ascensor (i les vÃctimes dels seus relats viuen en à tics sense ascensor). I aixà no hi ha manera de crear un personatge fix que duri més d’una novel·la i sigui afeccionat a la gastronomia, per exemple.
Tina Vallès, «L’escriptor de novel·la sueca sense detectiu fix», dins Un altre got d’absenta (Barcelona: Labreu, 2012)
Tema de la setmana
Ves qui ho diria, que els mots d’aquesta setmana provenen de topònims!
