Definició
Repenjar-se; agafar-se a alguna cosa recolzant-s’hi, recolzar-se.
Per caminar, el malalt s’arrepenjava en un dels infermers.
No t’arrepengis a la barana, que està fluixa i podries caure.
Etimologia
De penjar, del llatí vulgar pendicare, derivat del llatí clàssic pendere, mateix significat.
Usos
Ell s’arrepenjà al taulell. Preguntà:
, La clau de volta (Barcelona: Club Editor, 2013), pàg. 73
—Has vist gaires homes estúpids en la teva vida?
—Un a cada pas —contestà la dona.
—Però cap que ho sigui tant com jo.
—Vostè sabrà per què ho diu.
«Una noia honesta, l’Anna», pensava en Julià.Ell no en parlava mai, dels fills que no havien vingut, però a Clara li semblava estar en deute. No volia, no podia perdre aquella espatlla en la qual s’arrepenjava; no li quedaria res més. Desitjava que la carícia d’aquella mà forta i càlida damunt el suèter s’acabés d’estendre per tota la seva pell. Una onada de voluptuositat li pessigollejà la base del crani. «El pare es mor», va pensar. Es desempegà del marit amb un gest viu.
Joaquim Amat-Piniella, La clau de volta, pàg. 17
Tema de la setmana
Ja sabeu que de vegades ens arrepengem (o ens repengem, si hem d’invocar l’autoritat del DIEC) en els aniversaris per enfilar una setmana de mots: divendres farà 100 anys del naixement de Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913-l’Hospitalet de Llobregat 1974), conegut sobretot per la seva novel·la K.L. Reich, de la qual enguany commemorem el cinquantenari de l’edició. El Club Editor acaba de publicar la seva novel·la inèdita La clau de volta i també ha reeditat K.L. Reich. Aquests dies veurem uns quants mots i passatges trets d’aquestes dues obres d’Amat-Piniella.