A Elna, la paraula arrencada designa un tros de terra d’extensió petita, entre cinc-cents i mil metres quadrats, que el municipi arrenda molt barat a famílies de baixos recursos econòmics, amb la condició que tot el que s’hi cultivi sigui per al consum propi de la casa. Aquesta paraula, amb el sentit ben particular que li donen els il·liberencs, no l’he trobada mai en cap diccionari. És, probablement, un localisme, però, a Elna, està tan arrelada al vocabulari de cada dia, que tothom la coneix i la fa servir a la seua guisa. Així doncs, si un dia passeu pels carrers estrets que s’enfilen cap a la catedral, potser sentireu un home vell que digui a la seua dona: «Me’n vai a l’arrencada a regar les tomates. Enguany, hi ha una secada que espanta!», o bé, si és més jove: «Je vais à l’arrencade arroser les tomates. Cette année, il y a une sècheresse épouvantable!». Sigui com sigui, la paraula arrencada la trobareu a totes les salses, tant a la catalana com a la francesa, i estic segur que molt pocs dels meus conciutadans sabrien donar-ne una traducció francesa exacta!

Joan Bosch, «L’arrencada», dins l’Almanac Català del Rosselló (Perpinyà: Castillet, 2008)