Definició
Esgarrapada, grapada, ferida superficial feta amb les ungles, amb una agulla o amb un altre instrument agut.
La gateta em va deixar plena d’arraps als braços.
Etimologia
D’arrapar, de rapar, ‘tallar arran els cabells, el pèl’, del germà nic gòtic hrapôn, ‘arrabassar, arrencar, estirar els cabells’.
Usos
Ah, Salvador Espriu, com et recorde!
Vicent Andrés Estellés, «Crònica mallorquina» (1968), dins Vaixell de vidre. Obra completa 8 (València: Tres i Quatre, 1983), pà g. 53-54
La delicada comprensió, l’amable
comprensió, l’home que lluita
feroçment amb el mot i amb el misteri.
No ens coneguérem; ens reconeguérem
pels senyals de la mort, pels seus arraps,
per la blancor de les parets o pel
cruixit d’alguna fusta en algun lloc.Érem pobres, ben pobres, no tenÃem
Vicent Andrés Estellés, «Novel·la», dins L’inventari clement (1966)
un amor, com sol dir-se, presentable,
sols un amor de besos i d’arraps,
un amor perquè sÃ, tempestuós,
contra una paret d’un passadÃs,
sobre els taulells del menjador, on fos.
Tema de la setmana
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)Â