Definició
Aplegar-se formant com un raïm.
Els amotinats s’arraïmaven davant la casa.
Els badocs tenen una tendència funesta a arraïmar-se.
Etimologia
De raïm, del llatí vulgar racimus, variant de racemus, ‘gotim’.
Usos
—Ja el tenim aquí.
, «Començament», dins Vint-i-dos contes (1958)
Obès i cordial, el senyor Comes assenyalà el tramvia amb un cop de cap. Venia ple i la gent s’arraïmava als estreps. Com sempre, el senyor Comes fou el primer a pujar. Era una especialitat seva: s’obria camí amb els colzes, amb el ventre, amb un somriure infantil, i ningú no protestava.—Ara, quan arribarem al ministeri —ens deia mentre transitàvem carregats pels carrers buits de la Barcelona alta— la senyoreta Tal —era la seva coneguda— farà que ens donin un passaport.
Teresa Juvé, L’aiguamort a la ciutat: memòria d’exili (El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2005)
Al carrer de Muntaner, de senyoreta Tal, res de res. En lloc seu, una gentada silenciosa, voltada de maletes i amb la mirada curulla d’ansietat, s’arraïmava prop dels costats dels autobusos tancats amb l’ombrívola tossuderia dels eixams d’abelles. De les portes del ministeri sortien els arxius a tot córrer en direcció dels camions, i deixaven rere seu uns rastells de quartilles caigudes que ningú no es molestava a recollir.
Tema de la setmana
Primer fou l’ou, i després la gallina, o a l’inrevés, i després ens mengem l’ou i la gallina i dels aliments en fem verbs: aquesta setmana en menjarem uns quants.