Definició
Tota manera de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua. Especialment, conjunt de mots particulars que adopta un grup social aplegat en si mateix, que vol distingir-se i alhora protegir-se de la resta de la societat.
Etimologia
Del francès argot, d’origen incert, usat primer en el sentit d”agrupació de malfactors’ (1603) i aplicat després al parlar que empraven (1690).
Usos
—Ara se li ha ficat al cap això de l’argot, fan un congrés i diu que si presentem una ponència sobre la influència dels llenguatges marginals serà un èxit, i així les subvencions… Uf!, quina llauna. Què n’haig de fer, jo, de les subvencions? En fi, el cas és que a mi l’argot me la porta fluixa, a mi el que m’agrada és…
Pau Vidal, Aigua bruta (Barcelona: Empúries, 2007), pàg. 19
—Sí, sí, ja ho sé què és el que t’agrada. Perdre el temps escoltant vells xarucs, no cal que m’ho diguis… I com és que t’ho hagi encarregat precisament a tu?
—Oficialment perquè diu que sóc el més adequat per fer el treball de camp.
Tema de la setmana
Mots pescats d’Aigua bruta, de Pau Vidal. L’argot n’és justament un dels protagonistes.