Definició
Etimologia
De dardar, derivat de dard (del germà nic frà ncic darod, mateix significat), aplicat al vol rà pid dels ocells.
Usos
És aquesta la tan ansiosament esperada resposta del pare Cabet: són aquests —deu en lloc de cinc-cents— els «importants reforços» que sol·licità veu en la vostra llastimosa carta.
Xavier Benguerel, Icà ria, Icà ria… (Barcelona: Planeta, 1974), pà g. 124
  L’agent de la [companyia] Peters ha esclatat a riure com en presència d’un ardat de vagabunds; després s’ha posat a blasfemar, a maleir el pare Cabet i la seva obra.
  —Vam embarcar dinou, a mitjan juny; nou han caigut malalts pel camÃ…Em voltaren, cridant. Vaig esperar que callessin, immòbil, amb el tros de canya en una mà i el tallaplomes en l’altra… Aleshores, davant el silenci hostil de tots, em vaig arromangar una mà nega de la camisa i, apropant el braç al capitost de l’ardat, li vaig dir, ensems que posava a la seva mà el tallaplomes: «Clava’l! Vinga, clava’l!» No es va atrevir…
Agustà Bartra, Crist de 200.000 braços (Barcelona: Proa, 1974)
Tema de la setmana
Si aquest estiu heu jugat al Mot-li!, ja devÃeu saber que calia descobrir el tema que s’amagava en els mots enviats durant cadascuna de les setmanes. Justament el tema de la darrera setmana d’agost era el de mots col·lectius, com el que veiem avui, que és un suggeriment de Jordi Mur, de Barcelona.
A Eivissa diem “una ardada d’orenelles”, per exemple, en comptes de dir “un estol de…”.
De peixos, una mola.