Definició
Antiga arma de foc portàtil, constituïda per un canó de ferro d’ànima llisa muntat sobre una armadura de fusta perllongada per la culata.
L’arcabús era una arma de foc per a la infanteria emprada del segle XV al XVII.
Etimologia
Del francès arquebuse, mateix significat, del neerlandès mitjà hakebus (avui haakbus), compost de bus ‘capsa’, ‘canonet buit’, ‘arma de foc’, i hake ‘ganxo’, a causa del que servia per a clavar el canó de l’arcabús.
Usos
He vist també com una petita bala d’arcabús té més força que un home a cavall cobert d’armes de ferro, és cert que cada generació té dret a pensar que ella mateixa pel fet de ser l’última és la més jove i nova i que en ella troben compliment i culminació els temps, però poques han conegut els canvis que nosaltres hem vist i molt poques han pogut contemplar com els néts coneixen naturalment coses que els avis no poden entendre…
Joan F. Mira, Borja Papa (València: Tres i Quatre, 1996)El que té d’interessant [El soldat gentilhome, de Michele Pudou] és que subratlla molt bé com un objecte que en principi no fa aspecte de ser cap argument enlluernador, intel·lectualment parlant —l’arma de foc individual—, acaba posant en qüestió i obligant a remodelar, no solament les unitats i les tàctiques militars, sinó tota l’organització social de l’època, i per tant, el sistema de pressupòsits que la justifiquen. Per descomptat, al segle XVI, l’arcabús no va ser l’única novetat amb conseqüències trasbalsadores, però ho va ser també.
Enric Sòria, Mentre parlem (València: PUV, 2013), pàg. 300
Tema de la setmana
Molts militars i relacionats amb els soldats
Una observació sobre l’etimologia.
No vaig gens d’acord amb el fet que el mot «arcabús» vingui directament del francès «arquebuse» perquè nosaltres a Elna, que l’hem pres directament del francès, en diem «una arcabusa» (femení) i no pas «un arcabús» (masculí). No hi ha remei: aquest «arcabús» ve del francès per conducte del castellà «arcabuz». El DCVB ens ho confirma.
Moltes festes de moros i cristians (no sé si totes) s’acaben amb l’alardo (eixe nom té a Alcoi però segurament en cada poble l’anomenen a la seua manera). L’alardo és un desgavell de trabucades durant tot el dia que riu-te tu de les mascletades i de les cordades. Diem “trabucades”, però no disparen amb trabucs, ho fan amb arcabussos fets a posta per a la festa. En el migjorn valencià hi ha tota una indústria artesanal de fabricació i manteniment d’arcabussos festers.