«La feina és explicar-ho als forasters. Vatres rai, que sabeu què vol dir!» Doncs això: tots els idiomes tenen paraules d’allò més expressives que fan anar de corcoll els traductors perquè no tenen un equivalent directe en els altres. Qui no ha provat d’explicar alguna vegada a un castellà el significat de rai i ha acabat embolicant-se, com aquell pintor que li van encarregar el rètol pel camió nou d’El Rayo, el vell recader (malaguanyat barbarisme, a fe, de quan les dones es trobaven a plaça i s’acomiadaven amb un «recados als de casa») que duia escrit en un costat «El rayo soy…» i a l’altre «…donde me llaman voy». Doncs vet aquí que el pobre home, havent invertit d’entrada l’ordre de la frase, «Yo soy el rayo…», la va arreglar amb una mostra de creativitat lingüística impagable: «…donde me llaman vayo».

Pau Vidal, En perill d’extinció. 100 paraules catalanes per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 134

Després ella, ballant amb amics i coneguts; ara amb l’un, ara amb l’altre. Jo amb el Conrad, com si ens haguéssim promès. La Veva fent anar de corcoll una sèrie d’homes del poble perquè sàpiguen que tens una cosina bonica i llesta, moderna i senyora, a qui li importa un rave qualsevol proposta de matrimoni. I no té cap embolic a la capital, encara que costi de creure.

Maria Barbal, País íntim (Barcelona: Columna, 2005)