Per a conservar l’espècie, doncs, primer s’ha de cantar i després el que es presenti en cada cas. Aquesta presència de la música i del cant en aquests actes essencials de la vida és un misteri curiosíssim que planteja el problema de dilucidar si cantem perquè estem enamorats o ens enamorem en posar-nos a cantar. Sigui com sigui, les femelles se’n van amb el que canta. Se’n van cantant a conservar l’espècie, i els silenciosos i callats es queden amb la cua entre cames.

Josep Pla, «El cant universal de la primavera», dins Les hores (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 150

Jo no he practicat sexe en un avió, ni en un ascensor, ni a la torre d’un campanar. A mi no em pareixen llocs molt normals perquè sorgisca la passió, però, segons el que em conten, no és tan infreqüent que la gent faça sexe en aquests llocs i en d’altres encara més estranys, com la roda de la fira o un cementeri. La cosa té a veure amb el morbo, i està clar que, a vegades, excita moltíssim la possibilitat de ser enxampats i haver d’eixir fugint amb la cua entre les cames. Això està molt bé, però on m’agrada realment és en un llit.

Núria Roca, Sexualment (Alzira: Bromera, 2007), pàg. 43