Definició
Fàcil de manejar, manual.
Una eina poc amanosa. Un diccionari amb un format molt amanós.
Segons que ens informa Enric Gomà a El català tranquil, Pompeu Fabra va entrar la paraula kòdak al Diccionari general de la llengua catalana (1932) amb aquesta definició: «Cambra fotogràfica amanosa».
També: manerós -osa
El mòbil nou és prou més manerós que el que tenia.
Etimologia
De mà (probablement a partir de la locució a mà), del llatí manus, mateix significat.
Usos
Ja s’ha fet del tot de dia, i li ha costat, que d’ací a no res estrenarem un nou hivern. Ho sé per la claror que entra pels foradets de la persiana… Si no m’enganye, deuen ser vora les nou i mitja, i no les deu, com marca eixe rellotge tan remodern i tan poc amanós que em va dur d’Andorra un dels nebots. Vejam les campanes de l’església, quina hora diuen que és…, exacte, i mitja clavades: era el primer toc a missa de deu i jo, ací, amb alifacs per a donar i vendre!
Encarna Sant-Celoni i Verger, Al cor, la quimereta (València: Tabarca, 2002)M’agrada el paisatge cultivat del secà valencià, amb les seues fèrtils ressonàncies clàssiques; m’agrada més que no l’erm, amb marges caiguts, roca eixuta o selva de punxes. Entenc que alguns europeus busquen com a refugi reparador aquestes mig secretes valls, per sentir-se com els Durrell a Grècia o els Graves a Mallorca… en altres temps passats. Semblen tan lluny i tan prop de tot, aquests valls amanoses! I és que, per aquest temps, les comarques interiors del territori valencià es fan més mirables i admirables que mai, amb la seua bellesa humil. Mil i un verds al camp puntejat de vermells de roselles i de cireres com arracades alegres. Joiosa, aquesta estampa lírica, mig d’Horaci mig d’Espriu.
Josep Piera, «A Pepe i Geni» (Levante, 18 de maig del 2008)
Tema de la setmana
Adjectius formats amb el sufix -ós
Entenc que un rellotge pugui ser amanós o poc amanós, com diu Encarna Sant-Celoni al fragment que reproduïu, però no acabo d’entendre el segon fragment, que diu “…aquestes valls amanoses”.
La paraula “amanós” deriva de “mà” i significa, originàriament, que, amb facilitat, sense grans esforços, es pot manipular, es pot manejar. Per extensió podríem dir que significa que podem dominar la cosa de la qual parlem, que està feta a la nostra mida, que no ens sobrepassa. Això de les “valls amanoses” que diu Josep Piera significa que són gaire grans i que les podem recórrer sense problemes, fins i tot a peu, i mirar-les des d’un lloc determinat i veure-les completes. La selva amazònica i el desert del Sàhara, evidentment, no són amanosos.
En alguns parlars valencians s’usa la variant “amanyós”.
Probablement Josep Piera fa, ací, al·lusió a la facilitat de transitar pel terreny. O al caràcter no gaire rústic de l’indret.
A les terres de l’Ebre es fa servir molt el diminutiu: manoset, manoseta.